Mandat del cel

El Mandat del cel —en xinès tradicional i simplificat: 天命; en pinyin: Tiān Mìng— era un principi utilitzat per a justificar el poder de l'emperador de la Xina i per explicar la conveniència del càrrec. Segons aquesta creença, el cel conferia el seu mandat a un governant just, anomenat el Fill del Cel. El mandat del cel depèn de la virtut de l'emperador; si aquest no compleix les seves obligacions com a emperador, llavors perd el mandat i, per tant, el dret a ser emperador. El mandat del cel es transferiria llavors a qui fos millor per a aquest càrrec i aquest tenia la potestat de conferir títols a altres. El fet que un governant fos derrocat era interpretat com una indicació que el governant hi havia perdut el mandat del cel. A més a més, també era una creença comuna que els desastres naturals, com la fam i les inundacions, eren altres signes del desacord del cel amb el governant actual, per tant, sovint anirien seguits de revoltes de la ciutadania que interpretava els esdeveniments mediambientals com a signes de disconformitat del cel.^[1]

El mandat del cel no requereix que un governant legítim sigui de família noble, i les dinasties sovint tenien els seus orígens en persones comunes (com la dinastia Han i la Ming). El mandat del cel no tenia cap limitació temporal, tan sols depenia de l'actuació justa i capaç del governant i dels seus hereus. Al llarg de la història de la Xina, els períodes de pobresa i els desastres naturals sovint coincideixen amb canvis dinàstics en considerar que el governant no era ja mereixedor i calia ser substituït.

El concepte del mandat del cel va ser utilitzat per primera vegada per a donar suport al regnat dels reis de la dinastia Zhou (1046-256 aC) i el corresponent enderrocament de la dinastia anterior, la Shang (1600-1046 aC). Al llarg de la història de la Xina es va aplicar al mandat dels emperadors, incloses les monarquies d'altres ètnies diferents dels Han, com en el cas de la dinastia Qing. Aquest concepte es va aplicar també a països propers de la Xina, com Corea i Vietnam.^[2] Una situació similar es va produir des de l'establiment del regnat dels Ahom al regne d'Assam al sud-est d'Àsia.

El mandat del cel va ser una idea acceptada i popular entre les persones de la Xina, ja que permetia foragitar governants incompetents o despòtics i proporcionava un incentiu als governants per actuar de forma justa i correcta. El concepte va ser sovint defensat per filòsofs i intel·lectuals de l'antiga Xina com a forma d'aturar l'abús de poder per part del governant, en un sistema que quasi no oferia controls alternatius sobre aquest poder.